dijous, 29 d’abril de 2010

Possible asentament del Neolític a la zona de El Salt



Estudis recents de la Universitat d'Alacant, a mans de l'expert Mauro Hernández i altres, mostren nous descobriments al voltant de les manifestacions neolítiques al voltant de la serra d'Aitana.


Les pintures rupestres, presents a totes les vessants de la muntanya, a més de les restes de ceràmica treballada i la troballa de diversos utensilis per a la caça, confirmen que aquesta era una zona, com a mínim, transitada pels humans d'aquella època tan llunyana.


A la zona del Salt, es creu que es trobava un refugi per als ramaders o caçadors que es sap travessaven l'Aitana buscant aliment per a les ovelles o possibles preses animals. El lloc és estratègic i, si bé no sembla tractar-se d'un assentament important, sí pareix descobrir-se les restes d'un xicotet habitatge i un mur de contenció per al ramat. Podríem trobar-nos davant un bancal-borda dels que parlen alguns autors de la Universitat, com Román del Cerro (tot i no estar catal·logat al seu estudi).




En la imatge de l'esquerra podreu apreciar un muret de contenció què, evidentment, no és un bancal perquè supera el nivell del terra i es troba aïllat i, molt probablement, tinguera la funció d'evitar la caiguda dels animals pel pedregal que comença a continuació (d'un desnivell considerable).

Per dit desnivell es pot accedir "fàcilment" als abrics amb pintures rupestres del barranc del Salt i, a més, es visualitza la zona on es troba el segon dels poblaments neolítics de la zona (el del Morro del Carrascar).



Per totes estes raons, sembla que ens trobem davant d'un xicotet assentament possiblement del bronze, com proposa Molina, o anterior (bé, parlant amb sinceritat, no sé si realment la imatge mostra un dels dos poblats de l'Aitana, però tot indica que així és. Faltaria la confirmació dels experts en la matèria!).

A favor d'esta opinió, tindríem els següents indicis:

-ceràmica en superfície,

-sílex treballat en una zona propera,

-contacte visual amb un altre poblat i amb les atalaies de Penàguila i la Serreta,

-existència d'abrics amb pintures esquemàtiques i llevantines a pocs centenars de metres,

-un topònim proper, Piscul, ens mostra clarament l'origen prellatí dels assentaments a la zona, i a més del mur de possible contenció de la ramaderia,

-apareixen murs construïts en època antiga, similars als de les cabanes circulars del Neolític (Illa dels Banyets de El Campello, per exemple).


En la següent imatge es pot veure com als voltants també s'aprecia intervenció de la mà humana. Caldria que els coneixedors de la matèria treballaren per a estudiar i protegir dites manifestacions humanes tan antigues, abans que els caçadors, desconeixedors d'allò que puguen tindre al davant, el turisme o els expoliadors desfacen allò que el temps no ha pogut fer malbé.