divendres, 27 de maig de 2016

Més morisquets

Acaba de caure a les meues mans la fabulosa tesi doctoral d'en François Martínez (Université Pau-Valéry - Montpellier III), dirigida per L. Cardaillac, la qual va servir de base per a l'amic Ignasi Gironés en el seu magnífic treball vers els morisquets que quedaren a mans de cristians al moment de l'expulsió i els anys posteriors.

Es tracta d'un extensíssim treball de quasi 800 pàgines en el qual es tracta la permanença morisca en Espanya després del 1609 (i eixe, en francés, n'és el títol de la tesi).

Sobtadament, he localitzat en ella 5 casos "nous" de morisquets alcolejans dels qui no tenia constància. Fins el moment, tenia els següents casos:

1) Àngela, d'uns 5 o 6 anys d'edat, qui estava en casa de la vídua Úrsula Lloret, a Dénia. Com a tret característic es va registrar un "senyal damunt la cella dreta i els ulls eixits";

2) Àngela, d'uns 8 anys, a casa d'Antonio Perlas (el menor), a Calp;

3) Felip, de 12 anys, a casa d'Antoni Caix (jurat), a Pedreguer. Tenia "una piga a l'orella esquerra i les dents eixides".

4) Ana, de 7, a casa de Jaime Llorca, de La Vila Joiosa. També tenia una piga a la galta esquerra.

Estos primers casos els havia extret de la llista publicada per Gironés.

Posteriorment, vaig trobar que Violant Nines, de Gandia, tenia (a més d'un morisquet de la Vall de Guadalest) una altra morisqueta d'Alcoleja: "una moza que se llama Marina natural de Alcoleja de mayor hedad pecosa de rostro con un piquete en medio la frente"(https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5138/1/RHM_02_14.pdf).

Comentant-li la troballa a Gironés, altruistament m'envià algunes noves bases de dades i articles que estava fent sobre eixes llistes de morisquets de Gandia, i trobàrem el següent sobre dita morisqueta:

5) Mariana Molanbi, d'entre 16 i 18 anys, pigosa amb un piquet al mig del front, batejada el 10 de novembre de 1610 per Jeroni Milanés, vicari, estava a casa de Martí Bonig. Foren compares Martí Bonig i Violant Nines i Espí. A la llista de morisquets de 1611 (és a dir, un any després), esta continua en mans de Violant, qui apareix com a vídua per la mort del seu home.

A estos cinc casos de morisquets alcolejans que quedaren en cases cristianes després de 1609, cal afegir ara uns quants més que es trobaven a la tesi doctoral de Martínez i que, pel motiu que fóra, no havien estat inclosos en les bases de dades que estàvem fent servir. Es tracta, per tant, d'augmentar fins el doble el nombre actual de morisquets alcolejans que coneixia pel que, per tant, és una gran troballa per als qui estimem la fatídica històrica dels morisquets.

Cal dir que no s'especifiquen gaires dades, sinó que només s'esmenta el nom, l'edat i la procedència.


6) Josefa Francisca, de 18 anys, a València el 1611.

7) Àngela Vicenta, de 17, a València.

8) Jeroni Albenet, de 10, a València.

9) Marina Violant, amb 21 anys el 1614 (podria ser la morisqueta nº 5?).

I, per últim,

10) Amet Danon, de nom cristià Joan, 30 anys, a casa de Joan Aguirre, a Torrent, el 1621.


Afegiré un plet curiós on està implicat este últim morisquet, Amet Damnon, per la possessió d'un llibre escrit en àrab.

Per últim, com a data curiosa mencionar que es va posar en contacte amb mi una dona francesa qui, fent el seu arbre genealògic, s'havia remuntat fins a una avant-passada seua que tenia per cognom Albines i el 1625 vivia a Ares del Bosch. Potser fóra família de Jeroni Albenet (8) doncs, per censos anteriors, hi ha un matrimoni Albenes el 1591 vivint a Alcoleja i, al cens de 1510, també hi trobem els Albenet.

Almenys les coincidències estan ahí...