dimarts, 25 d’agost del 2020

Joan de Brizuela pare, mercader

 Després de la treva de Niza, signada el 1538, es reactiven les hostilitats entre Espanya i França l'any 1542. En este context es redacten les actes rebudes en la ciutat de València "sobre la aprehenció e secrest dels bens dels francesos e subdits del Rey de França".

Entre el 2 i 21 de setembre d'eixe any desfilen davant el cavaller Joan Luys Marrades i el doctor del Real Consell Francesch Ros, una sèrie de mercaders principalment d'origen italià, saboià i autòcton.

Entre ells es troba un tal Joan de Brizuela, el qual suposem que es tracta del pare del qui esdevendria senyor feudal d'Alcoleja. A l'ombra d'este comerciant creixeran les rendes de la família i aconseguiran situar un membre de la família en l'administració, començant així la nissaga senyorial que més endavant heretarien els Malferit.

Joan de Brizuela pare (segurament es valencianitzà el nom), sembla que nasqué a Burgos. Probablement, a la localitat de Puentedey on, a la vora, hi ha un poblet que es diu Brizuela.

En totes les referències que hem trobat apareix mencionat com a mercader. En el plet que mencionem, dels 23 declarants només 6 reconeixen tindre alguna relació amb mercaderies franceses, no així el nostre mencionat Brizuela.

Més informació a la tesi doctoral de María Teresa Pérez Villalba, "Franceses en Valencia durante el siglo XVI" (Universitat de València, 2017).

Joan de Brisuela i sant Vicent Ferrer

Entre els documents d'accés lliure que es troben a la web valencia.es es troben un parell de mencions a Joan de Brisuela, senyor d'Alcoleja, Beniafé i Benigallim des del 1576 fins que morí, l'any 1620, on es veu que era l'administrador dels comptes per a la festa de sant Vicent Ferrer a la capital del regne entre, almenys, els anys 1585 i 1588.

No és casualitat, per tant, que el poble d'Alcoleja, l'església del qual es va edificar en temps del senyoriu de'n Brisuela, també tinga la mateixa advocació.

La primera menció a un rector de l'església a Alcoleja que hem trobat és del 1600 pel que, per tant, proposem que l'advocació de sant Vicent Ferrer com a patró del poble va ser promocionada per Joan de Brisuela, en temps encara de moriscos què, com sabem, serien expulsats l'any 1609.