A la biblioteca virtual Miguel de Cervantes es poden trobar documents interessantíssims. A més, si un busca una paraula en concret, el buscador li fa la recerca no només als títols sinó dins el cos dels textos, la qual cosa permet guanyar molt de temps a l'hora d'investigar documents.
Buscant coses sobre Alcoleja, vaig trobar el contracte que Gabriel Bosch, l'any 1485, feia als musulmans de la seua alqueria dita llavors Ares de Penàguila.
Al final del pdf trobareu la transcripició, al meu parer interessantíssima, de com era un contracte agrari entre el senyor feudal i els seus vassals islàmics.
Sabreu quan es pagaven els tributs, amb quins aliments i quanta llenya era necessària per a complir el contracte, i el nom i cognoms dels habitants de l'alqueria a finals del segle XVI.
En trobem quatre persones amb cognom Illell, un Fucey, un Arai i un Ubaydalorant (Ubaydal?).
Parlant del topònim, Ares, hem de recordar que durant els segles anteriors apareix als documents com "la vila de Frainos". La tradició diu que eren les cases del que ha sigut sempre l'era d'Ares (www.aresdelbosc.es).
Ens serveix este document per a descartar que Ares puguera vindre del cognom Arai, tan arrelat a les nostres alqueries?
Azmet Aray era l'alfaquí de Muro, per tant era una família poderosa, però només n'apareix un Arai a Ares i molts Illells en este contracte agrícola. Penseu com jo que hem de descartar esta opció?
O creieu que és possible que Arai i Ares tinguen alguna relació?
Si llegiu el document trobareu la resposta a perquè "Ares de Penàguila" passarà a dir-se "Ares del Bosch".
Ara ens falta saber per què "Frainos" passa a dir-se "Ares"!!!
Bona lectura.
http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/05811852322758384199079/catalogo/sharq16_04.pdf#search="aray"&page=12
dimarts, 7 de juliol del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Sense reflexionar. "Aray" no deu ser la grafia medieval de "Araí", o siga habitant d'Ares? Igual que d'Aràbia- Arabí, D'Altaya (Altea) Altayí, de Xativa Xativí, etc?
Ja dic que és una pensada sense més.
El problema d'Ares és que la documentació ens el menciona com a Frainos i, de colp, passa a dir-se Ares.
El fet que hi haja habitants amb el cognom Arai, a mi sempre m'ha fet pensar que l'alqueria passara a dir-se popularment "la dels Arai", o "on viuen els Arai" i així esdevindre Ares, per similitud a la llengua cristiana i al topònim d'altres pobles del País.
Sí, segurament hi haja una relació, però el document contractual entre el senyor feudal i els àrabs d'Ares de moment no és clarificador.
Algun cens anterior potser tinga la resposta!
A qui puga interessar: buscant informació vers la cristianització del territori de El Comtat després del Repoblament de Jaume I, he trobat informació sobre una partida dita Ares als peus de la Serrella, de la qual molt problament vinga el nom del posterior poble d'Ares.
Allò curiós és que als documents sobre els molins de Penàguila de segles posteriors (XIV, XV), es parla de la "Vila de Frainos" i no del poble d'Ares.
Únicament a partir de finals del XVI apareix el nom d'Ares, de nou, per a parlar de l'alqueria.
Per tant, s'obre una nova via d'estudi al saber que Ares ja existia com a topònim anteriorment a que en els documents aparega la "Vila de Frainos". O: és que no són un mateix poble???
S'ampliarà la informació en futurs textos.
La donació del segle XIII ja parla del "rafal d'Ares", el terme del qual termina "en la mesquita de la vila de Fraxinos"; és a dir, Ares és un poble i Frainos un altre. Seguint la descripció del terme d'Ares i segons un arqueòl·leg de la zona, Frainos hauria sigut un poblament entre Penàguila i Benasau, potser fóra l'antic Benasau. La toponímia conservada en la tradició oral confirma allí l'existència de la "Font de Frainos". Noves troballes per a anar configurant millor el mapa medieval de la zona!
Publica un comentari a l'entrada