Frainos: filem més prim

Buscant informació sobre els primers senyors feudals coneguts d'Alcoleja, Francesc Martí i Perot Fenollar (a cavall entre finals del segle XV i principis del XVI), he arribat a la sempre interessant web de "Raíces del Reino de Valencia" on, després d'una recerca més específica, he localitzat la següent informació que, per a mi, és prou indicativa de la ubicació de la desapareguda "vila" de Frainos:




Hi ha dues dades curioses:

1) Alcoleja i Benigallim es presenten sota el nom d'Alcoleja, quan la unió administrativa arribà el 1604, segons els capítols matrimonials de Jeroni Brisuela i Francesca Artés d'Albanell.

D'esta manera es veu que Beniafé i Ares tenen "3 moros" (referint-se a 3 caps de família i, per tant, 3 famílies de musulmans, és a dir, uns 10/12 habitants a cada alqueria), mentres que Alcoleja (i Benigallim), ja posseeix unes 16 famílies (per tant, unes 60 persones).

2) La xifra de Benasau i Franyo (Frainos) es presenta sumada, com la d'Alcoleja i Benigallim.

Açò és un indici que la proximitat entre ambdues alqueries era tal que podria tractar-se d'un cas semblant al d'Alcoleja.

Recordem que Alcoleja era un carrer (l'actual carrer del Rosari, conegut com a Carrer de Dalt al segle XVIII) i Benigallim un altre (el Carrer Baix d'Alcoleja) que, per la seua proximitat, acabarien fusionant-se en un únic poble.

De Frainos sabem, per documents del XIII (veure http://alcolejahistoria.blogspot.com.es/2014/11/frainos-lalqueria-fantasma.html) que estava al terme de Penàguila i que, la seua mesquita, era una de les fites que delimitaven el terme d'Ares.

Seguint la descripció del terme d'Ares, la mencionada mesquita de Frainos ha de trobar-se, per força, entre Ares i Penàguila, dada que indica la seua proximitat amb la Benasau actual.

Per tant, no és sorprenent que al cens del morabatí de 1421 es presenten les dades de Benasau i Frainos de manera conjunta.

Segons gent de Benasau, hi ha una font coneguda com a "Font de Frainos" entre Benasau i el riu major de Penàguila (actualment riu Frainos).

I una altra font que seguim investigant són els molins de Penàguila, doncs un d'ells apareix en aquella època (segle XV) referit amb el nom de "Molí del camí de Frainos" pel que, si el conseguim ubicar, tindrem una pista més de si es refereix al camí que hi ha entre Penàguila i Benasau, on es troba un antic molí.

A la font de Frainos hi ha ceràmica islàmica pel que tot podria encaixar.

Poc a poc anem apropant-nos a la ubicació de l'alqueria "fantasma" de Frainos!

Més morisquets

Acaba de caure a les meues mans la fabulosa tesi doctoral d'en François Martínez (Université Pau-Valéry - Montpellier III), dirigida per L. Cardaillac, la qual va servir de base per a l'amic Ignasi Gironés en el seu magnífic treball vers els morisquets que quedaren a mans de cristians al moment de l'expulsió i els anys posteriors.

Es tracta d'un extensíssim treball de quasi 800 pàgines en el qual es tracta la permanença morisca en Espanya després del 1609 (i eixe, en francés, n'és el títol de la tesi).

Sobtadament, he localitzat en ella 5 casos "nous" de morisquets alcolejans dels qui no tenia constància. Fins el moment, tenia els següents casos:

1) Àngela, d'uns 5 o 6 anys d'edat, qui estava en casa de la vídua Úrsula Lloret, a Dénia. Com a tret característic es va registrar un "senyal damunt la cella dreta i els ulls eixits";

2) Àngela, d'uns 8 anys, a casa d'Antonio Perlas (el menor), a Calp;

3) Felip, de 12 anys, a casa d'Antoni Caix (jurat), a Pedreguer. Tenia "una piga a l'orella esquerra i les dents eixides".

4) Ana, de 7, a casa de Jaime Llorca, de La Vila Joiosa. També tenia una piga a la galta esquerra.

Estos primers casos els havia extret de la llista publicada per Gironés.

Posteriorment, vaig trobar que Violant Nines, de Gandia, tenia (a més d'un morisquet de la Vall de Guadalest) una altra morisqueta d'Alcoleja: "una moza que se llama Marina natural de Alcoleja de mayor hedad pecosa de rostro con un piquete en medio la frente"(https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5138/1/RHM_02_14.pdf).

Comentant-li la troballa a Gironés, altruistament m'envià algunes noves bases de dades i articles que estava fent sobre eixes llistes de morisquets de Gandia, i trobàrem el següent sobre dita morisqueta:

5) Mariana Molanbi, d'entre 16 i 18 anys, pigosa amb un piquet al mig del front, batejada el 10 de novembre de 1610 per Jeroni Milanés, vicari, estava a casa de Martí Bonig. Foren compares Martí Bonig i Violant Nines i Espí. A la llista de morisquets de 1611 (és a dir, un any després), esta continua en mans de Violant, qui apareix com a vídua per la mort del seu home.

A estos cinc casos de morisquets alcolejans que quedaren en cases cristianes després de 1609, cal afegir ara uns quants més que es trobaven a la tesi doctoral de Martínez i que, pel motiu que fóra, no havien estat inclosos en les bases de dades que estàvem fent servir. Es tracta, per tant, d'augmentar fins el doble el nombre actual de morisquets alcolejans que coneixia pel que, per tant, és una gran troballa per als qui estimem la fatídica històrica dels morisquets.

Cal dir que no s'especifiquen gaires dades, sinó que només s'esmenta el nom, l'edat i la procedència.


6) Josefa Francisca, de 18 anys, a València el 1611.

7) Àngela Vicenta, de 17, a València.

8) Jeroni Albenet, de 10, a València.

9) Marina Violant, amb 21 anys el 1614 (podria ser la morisqueta nº 5?).

I, per últim,

10) Amet Danon, de nom cristià Joan, 30 anys, a casa de Joan Aguirre, a Torrent, el 1621.


Afegiré un plet curiós on està implicat este últim morisquet, Amet Damnon, per la possessió d'un llibre escrit en àrab.

Per últim, com a data curiosa mencionar que es va posar en contacte amb mi una dona francesa qui, fent el seu arbre genealògic, s'havia remuntat fins a una avant-passada seua que tenia per cognom Albines i el 1625 vivia a Ares del Bosch. Potser fóra família de Jeroni Albenet (8) doncs, per censos anteriors, hi ha un matrimoni Albenes el 1591 vivint a Alcoleja i, al cens de 1510, també hi trobem els Albenet.

Almenys les coincidències estan ahí...

El mosaic de l'església d'Alcoleja durant el segle XX

L'església d'Alcoleja, al llarg del segle XX, va tindre sota els seus bancs un mosaic de llosetes blanques i negres entre les quals destaca una, la central, en què es podia llegir:

"PAVIMENTO CONSTRUÍDO A EXPENSAS DE..."

i una llista de noms de dona (les germanes Català Bataller) que havien heredat dels Marquesos de Malferit la torre del Palau i potser un pessiguet econòmic, del poc que quedava després de la mala gestió de la fortuna dels Malferit, els quals quedaren totalment arruinats a mitjans del segle XX.

Quan les humitats del sòl de l'església eren tan grans que, fins i tot, els bancs s'alçaven alguns centímetres del terra, es decidiren a restaurar-lo, per al que es retiraren primerament els bancs de fusta abans de començar les obres.

Un dia d'aquells vaig pujar amb un bloc de quadrets i un boli negre dels que gastava a l'institut al cor i, des d'allí, vaig reproduir el mosaic del sòl.

Quan alçaren el terra per a canviar-lo per unes llosetes noves, descobriren cossos humans ens els quatre rectangles laterals i l'entrada a una fossa comuna sota la llosa central.

El retor, desafortunadament, pensà que allí no hi hauria res interessant i feu llençar formigó dins la fossa, tapant l'entrada posteriorment, i no paralitzà les obres per realitzar les investigacions arqueològiques que, legal i moralment, caldria haver-se realitzat.

Ara, afortunadament, l'Ajuntament i l'església s'han posat d'acord per a intentar de restaurar el que quede de la fossa comuna, així com per a tractar de buscar alguna possible cripta no descoberta encara.

Este era el mosaic que hi va haver durant dècades a l'església d'Alcoleja, tenint en compte que:

-l'entrada correspon a la part de baix del dibuix;

-l'altar, lògicament quedaria dalt (només vaig dibuixar el primer graó);

-al centre de l'estrela del mig estava la llosa d'entrada a la fossa comuna;

-els quatre rectangles laterals corresponien a enterraments humans.

-es trobà un altre cos just abans dels graons de pujada a l'altar.