Podrem traduir els topònims més antics?

Una de les coses més curioses que podreu trobar si us animeu a llegir i investigar sobre el tema de la llengua ibera, és que no només té similituds amb el basc (qüestió acceptada per la comunitat científica, tot i les crítiques a alguns atrevits traductors poc ortodoxes), sinó que també té molt a veure amb el grec, la qual cosa és molt lògica, tenint en compte els contactes culturals dels ibers amb dita cultura.

Un dels descobriments més impactants, però, és que recentment s'ha descobert escriptura anterior a la prese`ncia dels fenicis en la península ibèrica (el llibre el vaig fullejar a "La Casa del Libro", però me'l compraré més endavant). En concret, sembla ser que la cultura tartèsica, anterior a l'arribada de les cultures orientals a la Península, ja coneixia l'escriptura i l'autor dubta que foren els fenicis els qui ens portaren la grafia escrita a nosaltres. Podríem trobar-nos davant d'un cas de sorgiment simultani o, fins i tot, que ells aprengueren de nosaltres...

És un tema que està molt verd encara, però de segur que en el futur dóna molt per a parlar.

Tornant al tema de l'inici, exemples de la influència del grec i el basc en la llengua ibera en tenim bastants. Com va estudiar Antoni Jaquemot:

‘duige siŕa borste abaŕge borste’‘dimoŕ’ (text d'un plom iber trobat a Ullastret, Catalunya)

Coincideix amb el basc amb els següents números:

‘siŕa’ serren “vuitè”

borste’ i ‘borten’ 5 i “cinquè o cinquena”; ‘moŕ’ reducció de ‘borte’ 5

‘abaŕ’ amar 10



Coincideixen amb el grec:

‘dui’ dio 2 ‘

di-‘ di- 2


Per tant, tenim que els nombres ibers sorgeixen de la combinació tant del grec com el basc.


Un altre exemple curiós:

En el plom del Pico de los Ajos (València)

Satiŕa / esatiŕa’ (Esa-tiŕa) (exa-tria) = 6, 3 grec

Esasiŕa (Esa-siŕa) = 6, 8 (grec/basc)

Lasiŕa (La-siŕa) = 4, 8 (basc lau-serren)

Lasuŕa (La-suŕa) = 4, 8 (basc lau zortse)

Enbe-tiŕa = 1, 3 (grec ene tria)


Estos noms ibers estan documentats també en monedes i objectes relacionats amb els números, com per exemple el plom d'una mina d'extracció de mineral, en el qual es comptabilitzaven quantitats de material.

Pense que està bé que anem obrint la ment, i que comencem a acceptar la possibilitat que alguns dels nostres topònims, d'origen iber, es puguen traduir mitjançant les llengües antigues.


Si els ibers en deien Contestània i nosaltres en diem Cocentaina: no hi ha una similitud entre ambdues paraules separades per milers d'anys?

El basc, per tant, i el grec, que són llengües amb, com a mínim, la mateix edat que l'íber, poden contindre elements que ens servisquen per a traduir la nostra toponímia.

Poc a poc anirem descobrint-ho...