dijous, 10 de març del 2011

Evolució de la demografia a Alcoleja















Hi ha un fet curiòs i innegable que és la recuperació de la natura en els últims temps a la falda nord de l'Aitana.


Curiòs perquè va lligat a la pèrdua gota a gota de la població que viu a la conca del naixement del riu Frainos i, innegable perquè són vàries les espècies que han tornat a establir-se en esta zona: esquirols, senglars, el pi torna a regnar el que fa un segle era un paisatge desèrtic...


Hi ha fotos que acrediten que, a finals del segle XIX (i suposadament abans) l'Aitana nord no tenia absolutament cap arbre, fruït de les tales massives per a l'elaboració del carbó, tan necessari per a la indústria d'Alcoi.
Mon tio Joan (el Pellicer de l'Aitana) ha sigut qui m'ha fet reflexionar sobre aquesta simbiosi inversa entre poblament i natura i espere que aprofite aquesta gràfica, elaborada a partir del recull de censos que he pogut arreplegar al llarg dels anys per als seus estudis històrico-ambientals.


Les dades no són al 100% fiables en tots els casos ja que, en els censos on nomès es citen les cases del poble o els pares de família, he fet el càlcul aproximat multiplicant per 4'5.


Per què 4'5 quan normalment s'aplica la fòrmula (defesa per J. Casey i la majoria d'historiadors) de "nombre de cases x 4"? Doncs perquè en els casos on sí podem veure el nombre de cases i el nombre total d'habitants, és el valor que millor es pot aplicar.


Tenint en compte açò, crec que les gràfiques són útils per a veure aspectes curiosos com, per exemple, la pèrdua de població de Penàguila després de l'expulsió (vila cristiana!) i com es manté la població, més o menys, de les alqueries.


Açò ens confirma que varen ser molts penaguilers els qui van repoblar les cases que havien deixat buides els moriscos i, per això, els cognoms alcolejans són majoritàriament coincidents als dels penaguilers d'abans del segle XVII.



També es veu com la Guerra de Successió fa baixar la població de Penàguila a principis del XVIII i com durant eixe segle el creixement demogràfic d'Alcoleja serà desmesurat. Segons Cavanilles, les fàbriques d'Alcoi foren les culpables d'este fet, ja que estenien la seua bonança fins a les faldes de l'Aitana.


Les dades recollides abarquen des del 1510 fins a l'actualitat. Les barres de la primera gràfica corresponen a Alcoleja i Beniafé (color violeta) i Benasau (color grana). La segona gràfica suma les poblacions d'Ares i Penàguila, ja que fins fa poc temps apareixien juntes als censos.


Espere que algú els trega profit i ens atorgue més reflexions sobre esta evolució demogràfica!

2 comentaris:

Giménez ha dit...

Molt interessant Dani, Alcoleja segueix la tendència general de la resta de pobles d'Aitana. Com hem parlat algunes vegades, el màxim demogràfic s'assoleix a un moment especialment interessant i decissiu: l'expansió de la vinya i de l'agricultura fins els limits ecològics (deforestació, ramaderia excesiva), la consolidació dels canvis vinculats a la revolució liberal (desamortització, pèrduda de comunals...) i el que molts autors consideren la fi de les societats camperoles tradicionals. Poc després arribà la filoxera i les onades migratòries s'acceleraren fins els nostres dies. S'inicia una tendència compartida amb altres muntanyes del mediterrani europeu. Braudel va escriure que la muntanya es converteix, aleshores, en un “anticiclón demográfico, exportador de mano de obra” o “fábrica de hombres para uso ajeno”. Terrible passat..

Carles Gisbert "Xarpolar". ha dit...

Fantàstic.. bon treball

Publica un comentari a l'entrada