dimarts, 24 d’agost de 2021

L'arribada dels Fenollar a Alcoleja

 Actualment el cognom de l'alcalde d'Alcoleja, Quico, és Fenollar, però no és el primer amb eixe cognom, sinó que fa més de cinc-cents anys ja hi hagué alguns Fenollar que arribaren a ser els batllets del poble.

Este és un resum de la història del vincle dels Fenollar amb Alcoleja. Tot comença amb una carta de la reina Joana de Nàpols, germana de Ferran el Catòlic, que era familiar de Perot Fenollar...


L'ARRIBADA DELS FENOLLAR A ALCOLEJA

La família Fenollar ja portava unes dècades apoderant-se de la batllia (el càrrec més important) de la vila cristiana de Penàguila. En 1413 fou Joan Fenollar qui rebé l’encàrrec d’administrar el patrimoni real com a batlle, fet que realitzà fins que morí, a principis de 1447.

En morir Joan, el rei designà un notari de València, Pere Capdevila, com a batlle de Penàguila, càrrec que ostentà durant 40 anys (morí entre finals de 1483 i principis de 1484). Els últims anys del seu mandat foren caòtics, possiblement pel seu absentisme i, així i tot, el rei optà per un altre membre de la noblesa valenciana, el donzell Joan Ferràndez de Mesa.

Llavors comencen a moure’s els fils de la gent poderosa de Penàguila (recordem que el primer llibre literari imprés a la península Ibèrica fou obra del penaguilenc Bernat Fenollar l’any 1474) fins que, en juliol de 1488, Ferran el Catòlic nomena Perot Fenollar com a batlle de la vila de Penàguila. Després de mig segle, la batllia tornava a mans d’un penaguilenc. A partir d’ací, seran els Fenollar els qui aniran passant-se el càrrec fins el segle XVI (el 1491 serà batlle el germà de Perot, Lluís; després Ambert, Tomàs i Cristòfol, tots de cognom Fenollar).


Perot Fenollar, abans de 1487 marxà a Nàpols, on estigué al servei de l'ambaixador de Ferran II, i anteriorment mestre racional del regne de València i jueu convers Joan Ram Escrivà de Romaní, per intermediació de la reina Joana d'Aragó. Joan Ram i Bernat Fenollar (tio de Perot) tenien una gran amistat, així que, dos mesos després del nomenament de Perot Fenollar com a batlle de Penàguila (carta del 8 de setembre), la reina Joana d'Aragó redacta una carta a Joan Ram Escrivà, recomanant “un familiar seu, que és batlle de Penàguila”.

El 21 de novembre d’eixe mateix any, Francesc Martí de Xàtiva compra les alqueries morisques d’Alcoleja, Beniafé i Benigallim (per un preu de 28.333 sous), sent notari d’aquell acte el germà de Perot Fenollar, Lluís. 

Pocs dies després, el 5 de desembre, el senyoriu canvia de mans i serà Perot qui es quedarà en el càrrec.

En resum, este és el text original que es pot consultar a l’Arxiu del Regne de València:

 

“5 de desembre de 1488

Estant a Alcoleja en Pere Fenollar, senyor del lloc de Benazaur i procurador del magnífic en Francesc Martí (...), en el porxe que està davant la mesquita d’Alcoleja, donà ordre que els moros s’avistasen allí. Sent avistats per Pere Fenollar, este els digué:

Bons moros, lo magnífic en Francesc Martí, senyor que era vostre i d’aquests llocs (...) des del passat 21 de novembre, ha fet venda a Perot Fenollar, batlle de la vila de Penàguila (...) dels pobles d’Alcoleja, Benigallim i Beniafé. Rendireu tribut a son germà, (el notari) Lluís Fenollar, el seu procurador i ací present (...).

(Els moros) van prémer la mà al dit Lluís Fenollar en senyal de senyoria”.

A continuació apareix la relació d’habitants que prestaren jurament de fidelitat als Fenollar (un d’ells té el cognom Cabrera).


D’esta manera arribà el primer Fenollar a ser senyor feudal dels pobles d’Alcoleja, Benigallim i Beniafé.

Benigallim i Alcoleja eren dos alqueries diferents separades uns centenars de metres. Segons els documents d’establiments de cases, Benigallim podria correspondre a les cases del carrer Baix. Açò és així perquè en els textos posa que les hortes de Benigallim fitaven amb el camí de Benasau i el braçal antic de la séquia major.

Alcoleja, en aquella època, seria llavors només el carrer del Rosari. Es coneixia en aquella època com a carrer de Dalt. Ja estava allí la Ferreria, la tenda i la majoria de comerços importants, almenys al segle XVIII, quan encara estaven les dos alqueries separades.

Pel que fa als Fenollar i Alcoleja, tindrem com a successor de Perot Fenollar a Miquel Fenollar. Este personatge s’enriquí a costa dels moriscos i arribà a ser senyor (per compra feta a la família Olcina) de la baronia de Planes. El jutjaren tant per ser extremadament permissiu amb els moriscos com per la falsificació del document de compra-venda de Planes. Així que fou degollat a la plaça de la Seu de València l’any 1563.

Este fou l’últim Fenollar que regí Alcoleja... fins que arribà Quico!!!!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada