dissabte, 5 de juny de 2010

Alcolea de Cinca


Una de les formes d'estudiar la toponímia respon a la comparació entre pobles amb noms similars. D'esta manera, es tractarà d'anar aportant informació històrica sobre els origens de dites poblacions, per a tractar de determinar si, com creu Coromines, responen a castellets o enfortiments (aràbigs o anteriors), o pel contrari ens trobem davant d'altres tipus de traduccions.



ALCOLEA DE CINCA (Alcoleya de Zinca en Aragonés, apareix documentat com a Alcholeya en documents del segle XI en endavant):



Esta població aragonesa ha estat poblada desde temps immemorials per les cultures diferents que han anat poblant la Península Ibèrica al llarg del temps. De fet, conserva un dels jaciments arqueològiques més impressionants de la zona, La Codera, on vestigis de l'època del Bronze, del Ferro i Ibèrica, mostren una població molt poderosa per a aquells temps, ja que s'hi veuen grans recimptes amb muralles, vàries necròpolis i torres defensives. Tot açò per a una població d'entre tres-cents i cinc-cents habitants (plana web: lacodera.net).



El turó de la següent imatge (totes les fotos i infografies són de la plana mencionada) és on es troba el poblat del Bronze, el qual encara no està molt excavat però se'ns mostra com a una atalaia defensiva de primer ordre, ja que l'altura i les vistes proporcionen una gran prevenció defensiva.

















A les faldes de dit pujol, trobem els establiments del Ferro i ibers. En les següents infografies podrem veure la reconstrucció de la muralla i el poblat del Ferro, gràcies a les possibilitats que dóna la informàtica.















Com es veu, l'enfortiment és important i, per tant, l'opció toponímica que afirma (segons els lingüistes) que Alcolea de Cinca prové d'un antic “castell” que apareix moltes vegades citat en la documentació històrica, sembla la més coherent.


Tanmateix, també es presenten terres d'al·luvió per al conreu vora les cases, però esta opció (que no ha defés cap toponimista per al cas que ens ocupa) no pareix lògica tenint en compte les restes arqueològiques mencionades, ja que estes demostren que el poblament és anterior als àrabs i, per tant, el nom ho ha de ser també.



Per últim, cal observar també una curiositat respecte als noms del poble i el jaciment: La Codera i Alcolea. Recordem que el nostre article determinat "la", per als àrabs és "al", per tant l'evolució entre una i altra llengua sembla més que probable: La Codera > Alcodera > Alcolea. Tot açò suposant (com tot el que a toponímia pre-romana es refereix) que el nom "La Codera" es conserva semblant a com era fa més de dos mil anys i que l'àrab feia servir una forma semblant al mot per a designar enfortiment (al-qulaia), interpretant-se La Codera per Alcolea. Es reconeix ací que este punt de vist és purament especulatiu i que no respon a cap estudi científic de vertaders toponimistes, però almenys la similitud està ahí, i podria tractar-se d'una evolució lingüística entre ambdós topònims.

2 comentaris:

Giménez ha dit...

Unes observacions molt agudes, veritablement crec que ens queda encara saber molt sobre el registre arqueològic d'Alcoleja i d'Aitana en general. El que està clar és que Alcoleja es situava en un pas natural molt important, i aixó em fa pensar en alguna estructura defensiva des de ben antic.. Molt interessant, Dani.

Dani ha dit...

Totalment d'acord! És curiós com els noms dels passos de muntanya s'han conservat al llarg del temps. Per necessitat? Segurament, ja que eixos noms havien de servir a banda i banda de l'Aitana: Partagat (Pas de la Rabosa), Xarquera (camí entre Confrides i Alcoleja), i segur que n'hi ha molts més!

Publica un comentari