El text aparegut a la imatge, pertanyent al llibre "Trobes de Mossén Jaume Febrer", és un curiòs cas de falsificació literària, però que no deixa de tindre el seu valor.
Dit llibre, del qual el text és un fragment ben xicotet, narra el que un cavaller valencià, convalescent de les seues ferides, explica a l'infant Pere (fill de Jaume I), quan el príncep veu per les parets una sèrie d'escuts; pregunta de qui són i el cavaller, Jaume Febrer, respon que són les armes heràldiques dels nobles que acudiren a la conquesta de València. L'infant Pere demanarà al cavaller que redacte una explicació per a cada escut, parlant de la família i els fets que condicionaven la seua noblesa, i així comencen dites "Trobes de Mossèn Jaume Febrer".
Però, si bé el rei Jaume conquerí València el 9 d'octubre del 1238, els experts han demostrat que el llibre del qual parlem va ser redactat, com a mínim, al 1650. Les expressions gramaticals, els tecnicismes i fins i tot la mètrica, apunten clarament que estem davant d'una falsificació literària.
Jaume Febrer, per tant, és fruït de la imaginació d'algun escriptor del segle XVII, molt possiblement Onofre Esquerdo i Sapena (1635 - 1699), qui fou cronista, genealogista i heraldista de la ciutat de València més de quatre segles després que Jaume I la conquerira.
Per tant: podem creure en les paraules que hi trobem al text? ¿Existí un cavaller de nom Juan Bardaxí, a qui Jaume I premià amb els pobles d'Alcoleja i Beniafé, a més d'altres llocs a Planes de la Baronia i dins la ciutat de València?
Sabem pel Llibre del Repartiment que Jaume I donà l'alqueria d'Alcoleja a Pere Ramon, el fill del cavaller Domènec de Càmera, aragonesos que havien acompanyat les seues tropes durant la conquesta del Regne de València.
Pel que fa a Beniafé, no és fins el segle XVI quan trobem notícies d'un senyor feudal, Miquel Salvador (el baró d'Antella), qui comprarà la gestió de les rendes dels moriscos que allí vivien.
Aleshores, hem de buscar a un altre lloc l'explicació de qui fou Juan Bardaxí i si realment arribà a posseir la jurisdicció senyorial sobre Alcoleja i Beniafé.
Casualment, en uns documents de l'arxiu parroquial de Penàguila, trobem l'arribada d'un retor de la ciutat de València, de nom Juan Bardaxí, qui es dedicarà a predicar i convertir moriscos durant la segona meitat del segle XVI.
Sabem que en dita època Beniafé pertanyia a Miquel Salvador i Alcoleja, primerament a Miquel Fenollar i, a partir de 1576, a Joan de Brisuela.
¿S'ha de suposar que Onofre Esquerdo, quan redactà les "Trobes de Mossèn Jaume Febrer" (aproximadament un segle després que Juan Bardaxí predicara a la zona) adaptà la figura d'un retor real per a convertir-lo en un hipotètic noble valencià d'antic llinatge?
No es pot afirmar amb rotunditat, però és ben clar que aquells eren temps on la religió i les distintes formes de poder anaven de la mà, i els beneficis entre governants i eclesiàstics eren freqüents.
Es podria tractar d'un afavoriment per part de l'escriptor cap a la família Bardaxí, aportant-los més alcúrnia de la que en veritat posseïen.
Per tant, tot i que alguns il·lustres erudits com Pere Maria Orts i Bosch hagen publicat en alguna ocasió que "Juan Bardaxí fixà la seua residència a Alcoleja després de la Reconquesta", no podem donar cap tipus de credibilitat a esta afirmació.
Quasi amb total seguretat, el que ens trobem en les Trobes de Jaume Febrer, no és més que una idealització del cronista Onofre Esquerdo, vers la figura d'un eclesiàstic valencià que s'encarregà de la parròquia de Penàguila i els pobles colindants durant la segona meitat del segle XVI, i que l'únic poder que va exercir sobre els pobles d'Alcoleja i Beniafé fou el d'obligar a convertir-se al cristianisme a tots els moriscos de la zona que encara no ho havien fet.
Amb tot, no deixa de ser un fet curiòs que m'ha fet pegar-li voltes al cap durant una bona temporadeta.
