diumenge, 17 d’abril del 2011

Les campanes



Com m'agrada despertar-me amb el so de les campanes repicant a festa en un matí assolejat de finals d'estiu! És una d'eixes sensacions que, com el cant de l'Aurora, et fan tornar any rere any a les festes d'Alcoleja.


Recordeu la imatge del Campaner anant d'una campana a l'altra per a fer-les sonar amb les seues pròpies mans? Crec que és un ofici que s'hauria de recuperar. A Benitaia, fa poquet, en vaig veure un que encara sobrevivia a l'arribada de les noves tecnologies i la veritat és que donava gust. No es podria subvencionar amb diners públics?


De tota manera, el so de les campanes omplint tots els carrers del poble i les terres del voltant, encara que siguen tocades mitjançant l'electricitat, seguix sent una de les coses que més m'agrada de les festes.


També, quan arriba la Pàsqua, el toc de la matraca. Era genial anar pel carrers del poble cantant i despertant a la gent per als distints oficis religiosos que es celebraven eixos dies!


I ja que s'està parlant del patrimoni oral d'Alcoleja, per suposat cal destacar els pregons per a informar a la població de qualsevol fet ("Ha vingut un home que ven peix. A la plaça!"), els quals també s'han modernitzat però encara subsisteixen. Caldria que no es perderen totes estes tradicions i que pervisqueren en el temps! La clau està en que els diners públics reserven una miqueta a promocionar estos oficis antiquíssims i de tant valor cultural.



Per a conéixer tota la informació sobre les nostres campanes d'Alcoleja i Beniafé, es pot consultar el web següent: http://campaners.com/php/campanes1.php?numer=48


Allí ens diu la seua qualitat, l'any de fundició (algunes del segle XIX), trobarem fotos, etc.

1 comentaris:

Giménez ha dit...

Hola Dani, m'ha cridat l'atenció que les campanes sobrevisqueren a la Guerra Civil. A Sella foren despenjades i foses.. pensava que havia sigut una pràctica molt més generalitzada en els pobles d'Aitana. Molt interessant l'enllaç!

Publica un comentari a l'entrada