Una serenata revolucionària (any 1871)

Imatge generada amb IA.

Era diumenge. Concretament el 3 de setembre de 1871. Després d'anar a missa, un grup d'homes va anar al Casino a fer un aperitiu. A l'hora de dinar, se separaren, quedant per a fer una partideta a primera hora de la vesprada.

 

I la cosa es va complicar. Ara un colpet d'herbero, ara una copeta... I a boqueta nit la festa ja se'ls havia anat de les mans.

 

Feia poc el senyor alcalde havia publicat un bàndol prohibint la música als carrers per por a "alteracions de l'orde públic", doncs eixos dies es produïa la recaptació municipal i provincia d'impostos, i es volia assegurar que el Recaptador actués en calma. Calia, també, cuidar la imatge del poble.

 

Però en eixos temps hi havia gent a qui no els agradava ser manats. De fet, feia ben poc que les revoltes de la població havien aconseguit enderrocar el règim monàrquic d'Isabel II i, totalment immersos en el conegut com a Sexenni Revolucionari, la gent creia que les injustícies podien ser vençudes al carrer.

 

Potser aquell grup d'amics que es divertien al Casino un diumenge de vesprada pensaren que estaria bé demostrar com se les gastaven els liberals d'Alcoleja, així que van anar a casa d'algú, van agafar instruments musicals, mantes per a disfressar-se i, com si foren un grup de cobla en plena serenata, se n'anaren a cantar pels carrers del poble.

 

Van començar a la Plaça, baixaren per la Replaceta, pujaren pel carrer Sant Miquel i, encarant el carrer Sant Joaquim, just al cantó amb el carrer del Trinquet, aparegué el senyor alcalde amb una quadrilla de veïns.

 

El mandatari recordà el bàndol publicat feia uns dies i els exigí que pararen de cantar i compliren el seu mandat.

 

Aquell grup de cantants valents eren Vicente Bardisa i Buades, , Salvador Lloret i Català, José Lloret i Gomis, i els germans Blas, Santiago i Vicente Català i Iborra.

 

S'ho estaven passant tant bé que, per suposat, no tenien cap intenció de parar de cantar. Així que, desobeint el senyor alcalde, continuaren la seua volta pel poble amb la seua particular i espontània rondalla.

 

L'alcalde, ben ofés, anà a buscar més veïns per a la seua quadrilla, així com el Fiscal municipal. Els encararen de nou mentre seguien la ronda pel carrer Nou cap al carrer del Rosari i, esta vegada, els amenaçaren amb la presó si no se n'anaven a casa immediatament, ja que serien denunciats al Fiscal municipal.

 

Blas, un dels tres germans Català que formaven la comitiva cantora, va dir algunes paraules ofensives i poc apropiades contra el Fiscal municipal... Sense saber segurament que el tenia davant, ja que este no s'havia pronunciat en cap moment. 

 

Els músics estaven tan animats que van verbalitzar clarament que preferien anar a la presó que tornar-se'n a casa.

 

Així que la serenata continuà fins que els músics es cansaren i, satisfets per la seua revolta musical, se'n tornaren finalment a les seues cases.

 

Al dia següent, al llavador les dones no parlarien d'una altra cosa. Tot el poble comentava la divertida i improvisada comitiva que, amb mantes i instruments musicals, havien desafiat el fiscal i el senyor alcalde.

 

Però qui té el poder, té el poder. Així que foren denunciats i, finalment, condemnats a dos mesos i un dia d'arrestament major en la presó del poble, que en aquella època estava en la Casa Consistorial, enfront de la font de la plaça de l'església. A més, 150 pessetes de multa a cadascú. A Blas, pels insults contra el fiscal, li caurien 2 mesos i 1 dia extra, per tant, 4 mesos i 2 dies d'arrestament.

 

Així i tot, aquella quadrilla de valents s'havien divertit i, realment, no havien fet mal a ningú.

 

De ben segur que els dies d'arrestament se'ls van passar cantant per passar millor el temps!

 

La informació ha sigut extreta a partir de la resolució judicial de la denegació del recurs presentat per alguns dels condemnats, publicada en el llibre "Jurisprudencia criminal", de José María Pantoja, tom IX, de l'any 1874 (pàgina 333).

Daniel Iborra i Pellín, 30 de juny de 2026