dilluns, 22 de juny del 2009

Els morisquets

Divendres passat vam anar a veure una conferència molt interessant sobre els morisquets, a càrrec d'Ignasi Gironés qui, per a començar, és una persona encantadora i que ho comparteix absolutament tot.

De fet, em va passar una nova llista inèdita de morisquets que cal analitzar amb deteniment però que, d'entrada, m'ha proporcionat una sorpresa molt... inesperada.

Però, qui eren estos morisquets? Doncs estem parlant d'alguns xiquets i xiquetes de menys de catorze anys que, quan expulsaren els seus pares del Regne de València (l'any 1609, ara fa quatre segles), foren cedits en uns casos, raptats i venuts com a mercancia en altres, per a que es quedaren ací, qui sap amb quins objectius. Mà d'obra barata? Companyia?

El cas és que hi ha documentats més de 3000 xiquets i xiquetes que foren arrancats de les mans dels seus pares i, gràcies a Gironés i a Françoise Martínez, podem intuir com els va anar a alguns dels fills dels moriscos d'Alcoleja.

Em corprèn saber que hi ha documentats dos morisquets alcolejans de menys de deu anys, l'un a Dénia i l'altra a Calp.

Quan expulsaren els moriscos, els de la nostra zona salparen des de Dénia, cosa que ens demostra que, almenys dos d'estos xiquets, foren furtats o mal venuts a última hora i anaren a parar a mans d'absoluts desconeguts.

D'altra banda, trobem que a Penàguila i a Benifallim (les dos viles cristianes) hi ha un grup nombrós de morisquets, els cognoms del qual indica que probablement foren de la regió. De fet trobem dos fills dels Damnon (família alcolejana de musulmans), el que ens confirma que de ben segur, abans de partir, alguns pares anaren a deixar els seus fills en mans de famílies de confiança cristianes, per a que protegiren les terres i poder tornar quan es calmaren les coses.

Més endavant publicaré la llista completa d'estos morisquets, amb l'explicació de les causes que fan arribar a esta barbàrie, però abans d'això vull mencionar la sorpresa que vaig trobar quan vaig arribar a casa i em vaig posar a degustar la llista que em proporcionà Gironés.

El senyor feudal d'Alcoleja, en Joan de Brisuela, apareix com a posseïdor d'un morisquet de nom Jeroni a Penàguila. Este xiquet, de 12 anys, anà a parar a les seues mans segurament mitjançant una compra, perquè dubtem molt que els moriscos tingueren bones relacions amb el senyor que els explotava econòmicament, però ens fa pensar en quin objectiu pretenia en Brisuela.

Serien una espècie d'esclaus per als cristians? Seria una qüestió de moda entre l'èlit valenciana del moment? Com el fet de tindre un cotxe de cavalls, per exemple...

Bé, i si algú vol somiar o especular al respecte, cal dir que, en el testament de Joan de Brisuela, el seu llegat anava a parar al seu fill Jeroni.

Seria este morisquet el descendent d'este senyor feudal que arribà a ser Jurat en Cap de València???

Cadascú que pense i investigue si en vol saber més...

9 comentaris:

Giménez ha dit...

Hola Dani!!

sense dubte va ser una jornada molt interessant i profitosa. Gironés ens regala una base de dades amb històries veritablement apassionants, i també cruels. Ara vaig a descarregar-la per veure les dades dels morisquets de Sella, ja et contaré!

Per cert, cites a la familia dels Damnon.. fa un temps Charo Die, de Confrides, em va enviar una còpia d'un quinque libri amb este cognom. Ens resulta molt interessant perquè a Sella tenim una partida amb el nom de "Sagnon", que ja apareix a un capbreu de 1726. La nostra hipòtesi és que es tracta d'un cognom francés (pot ser relacionat amb el comerç del vi que al XVII i XVIII va atraure a molts francessos), però en conèixer aquest cognom vaig dubtar... a Sella ja tenim l'exemple d'una partida relacionada amb una familia de moriscos rics: Moèlem (veure el llibre de E. Ciscar, 1993: Moriscos, Nobles y Repobladores).

Malgrat tot, el toponomista Francesc Llorca en va dir que semànticament Damnon-Sagnon no és una variació massa creïble.

Seguirem investigant!!

Un plaer haver-te conegut i enhorabona pel blog

Pablo

Dani ha dit...

Mai es sap...

En la llista de morisquets de Françoise Martínez este cognom apareix escrit com a Dañon, i tots sabem que la "enya" en francés equivaldria a la "gn" de Sagnon.

De "Dañon" a "Sagnon" només hi ha un fonema, en realitat!

A més, en cada cens apareix el cognom escrit de diferent manera: Damnon, Dammon, Danmon... La variabilitat és tanta, que no m'estranyaria res que el pas del temps acabara donant Sagnon.

Digues-li a Francesc Llorca que al 1611 trobem en la llista dels morisquets de Benifallim a dos "Dañon" i ja voràs com comença a dubtar!!!

Escolta, el quinque libri que tens és de Confrides? De quina època és? A lo millor podríem relacionar-los amb els Damnon d'Alcoleja i establir-ne el parentesc, no?


Una abraçada Pablo i gràcies pel comentari!

Giménez ha dit...

Hola Dani, espere que, en poder, contactes amb Charo Die, ja em contareu!

Et copie ací l'opinió que em va donar Francesc Llorca sobre la questió Damnon-Sagnon, el maig de 2008. Com bé dius, encara no sabien de l'existència d'altres escrits amb diferent grafia i data. Per tant, la qüestió queda oberta...

"...el canvi de Damnon a Sagnon no té explicació lingüística per ara. A més si el 1643 apareix clarament "Damnon" i l'any 1726 apareix clarament "Sagnon" és molt improbable
una relació entre ells (en 83 anys hauria d'haver canviat el cognom de Damnon a Sagnon, un període de temps massa curt per a un canvi tan gran...). És més fàcil el canvi de Damon a Agnon (la d- inicial cau moltes vegades
com "Destral" > "astral", i la -mn- podria passar a -gn- com "Anna" > Agna, "panna" > "pagna". Però amb les dades actuals, sembla més coherent l'origen francés.
De totes maneres paga la pena tenir la dada per si apareguera un pas intermedi entre "Damnon" i "Agnon, Sagnon".

Dani ha dit...

Hola Pablo! Em posaré en contacte amb Charo Die, per suposat!!!

Interessant el comentari de Llorca, perquè la grafia de Dañon és del 1611, és a dir, més d'un segle abans de 1726, per tant podem estar davan una nova via, com tu dius.

També he trobat la grafia Dannon en múltiples documents del segle XVI (Anna-Agna, Dannon-Dagnon?).

Estic en contacte amb la dona francesa que mencionà Gironés, aquella de l'arbre genealògic, la qual descobrí que tenia una avantpassada a Ares, morisqueta.

Doncs bé, ella la troba amb el cognom "Albines" el 1625.

Jo tinc el seus pares documentats com a "Albenes" (1591, menys de 30 anys abans) i, al muntar fins el cens de 1510, "Albenet".

I, ara que estic de boda, he buscat les meues partides de naixement, el llibre de família... El meu compare, de Miguel ha passat a ser Manuel; Jo he nascut 2 dies abans de nàixer, i el meu iaio ja no és José Luis, sino Joaquín.

A finals del segle XX!!!

Sovint el canvis lingüístics van més ràpid del que pensem.

Per què no convides el Francesc Llorca a que es passe per ací i ho comentem entre tots?

Gràcies!

Francesc ha dit...

Hola,
En primer lloc enhorabona pel blog.
Pel que fa a Sagnon, Agnon, Damnon... són molt interessants. Estem davant d'una "tormenta d'idees" (no sé escriure-ho en anglés). I tal vegada tinguen relació però fins que no hi haja una prova documental clara no podem establir-ne la relació. Açò és com operar un malalt, fins que no tenim la certesa, obrir el pacient és molt arriscat. També entre "Aitana" i "Aitona" se'n va un fonema però els arabistes ens diuen que no podem interpretar "Aitana" tal i com interpreten "Aitona". Bé, si estem sobre el tema al final eixirà l'aigua clara.

Dani ha dit...

Hola Francesc!

Sigues benvingut al blog i agraït pel comentari. Tens tota la raó quan afirmes que cal trobar algun document que, per exemple, ubique els Damnon com a posseïdors de terres o casa a aquella zona per a poder afirmar que el topònim Sagnon té el seu origen en eixe cognom.

No conec el suficient la història de Sella per a afirmar-ho, però vos demanaria que si sabeu la ubicació exacta de la partida me la diguéreu per a poder buscar-la al visor SigPac i, qui sap, potser algun dia trobem alguna resposta fiable!

Giménez ha dit...

Coordenades UTM Sagnon (aproximades):

735559
4277866

Hui mateix t'he enviat el llibre de la toponimia de Sella i els documents d'Alcoleja que et vaig comentar.
Fins prompte!!

Dani ha dit...

Francesc, per si de cas passes per ací, dir-te que... ha aparegut el pas intermedi entre Damnon/Dannon/Danmon i Sagon!

Resulta que hi ha a l'Aitana (entre Sella i Alcoleja) un topònim que és "Casa d'Annon", documentat a finals del XIX.

Tot i que és posterior als documents que es tenen amb la grafia Sagnon, això no lleva (ni tampoc confirma, és clar) que no es diguera així molt anteriorment.

Si bé "la prova" no és resolutòria, sí ens apropa més a una possible evolució Damnon < Dannon < Dañon ¿< Annon? < Sagnon.

Per cert: si Pablo o Francesc llegiu açò: com es pronuncia el topònim Sagnon: com si fóra una enya o més "saknon"?

Dani ha dit...

Una cosa més: he vist al Visor SigPac que les "Cases d'Annon" les han escrites com a "casas de Agnon".

Torne a dir que els documents del XVI presenten (inclòs en un mateix cens), el cognom escrit com a Dammon, Dannon, Danmon... Uf!

Les troballes no deixen d'indicar que Sagnon pot vindre del cognom morisc d'alguns dels antics habitants de Sella i Alcoleja.

Salutacions.

Publica un comentari a l'entrada