dimecres, 31 d’agost del 2011

Un poquet més sobre toponímia





A la imatge es veu un fragment de ceràmica ibera, trobada en superfícia (és a dir, sense excavar) a les proximitats del Tossal de Manisses (jaciment proper a Alacant), en el qual apareixen vàries paraules, algunes en llatí i altres en llengua ibera.

L'argumentació de molts per a desmentir qualsevol aproximació de traducció de l'iber a partir de llengües arcaiques era la falta de materials bilingües que permeteren una lectura més acurada de les inscripcions dels nostres avant-passats. Doncs bé, ací tenim un cas aparentment claríssim de la similitud entre l'èuscar i la llengua ibera, que cal remarcar, està corroborat per nombrosos estudiosos i experts en la matèria (els autors del text són M. Llobregat i P. Rosser, però en citen molts que així ho afirmen. Veure l'article ací: http://www.alicante-ayto.es/documentos/cultura/publicaciones/lqnt_1/06.pdf).

El cas és que, a la primera línia en alfabet iber llevantí es llig: ES-NI KIDEI KU.

Pel que fa a la línia llatina, clarament es reconeix: ES AMICU

I, per últim, a la tercera línia, ibera, sembla posar EREKA, o podria ser IREKA.

A les conclusions, Maite Llobregat i Pablo Rosser expressen que les dues primeres línies molt probablement tinguen el mateix significat, primer basant-se en que ambdues comencen igual, amb ES en iber i ES en llatí; d'altra banda, seguint les propostes de traducció de la paraula KIDEI (apareguda com veiem al plom de la Serreta, per exemple, i en multitud de textos ibers), que segons Hoz (citat per Flectcher al 1985) relaciona amb la paraula "company", "similar"; Siles (també 1985) dirà que Bähr (1947) compara KIDEI amb el basc KIDE, que el tradueix per "igual", "coetani", comparació que també accepten Tovar (1987) i Michelena (1961).

Per tant, els autors no deixen de sorprendre's que la paraula KIDEI, en basc, signifique "membre", "company", i just davall d'ella aparega la paraula "AMICU" que, tot i que està incompleta, és evident que fa referència a un mateix significat.



Per últim, el KU del final en iber, habitualment s'ha traduït com a "nosaltres", és a dir, que el text estaria parlant d'algú que és "el nostre amic" o "el nostre company", tant en iber com en llatí.

La pervivència de la llengua ibera en temps de dominació romana és més que evident, ja que segons l'article ambdues comunitats conviviren durant un temps indeterminat, com a mínim el segle II o III dC, com indica l'existència de grafits ibers d'eixa època.

Per tant: és ben segur que molta de la toponímia llavors existent en llengua ibera es conservaria amb el pas del temps, pel que hui, servint-nos de llengües tan properes en temps (però llunyanes geogràficament) com el basc, podríem ser capaços d'aproximar-nos a la seua traducció.

Com pensar que el basc i l'iber de l'època es pareixien?

D'igual manera que, sense ser exactament iguals, el català, el castellà, el portuguès i l'italià (per exemple) tenen un gran percentatge de similituds, ja que són evolucions d'una mateixa llengua, el llatí, que existia fa milers d'anys.

Per què no pensar que el basc i l'iber eren tan similars com ho són hui el català i el gallec? La paleo-lingüística així sembla demostrar-ho i, per tant, cada dia són més els experts que s'acullen a dita teoria.

Cal pensar, també, que la toponímia és descriptiva en origen ("La illa dels banyets", "El bec de l'àguila", etc) i que són les evolucions lingüístiques les que les transformen en noms diferents, més quan són batejades per una nova cultura que s'estableix al lloc (al nostre entorn, romans, visigots, àrabs, aragonesos i castellans, entre d'altres, van contribuir a la deformació dels topònims primaris).

No és curiòs que Estrabó (segle I dC) nomenara el Penyó de Gibraltar amb el nom de CALPE? Com és possible que CALPE i el Calp valencià tinguen el mateix nom? Doncs perquè curiosament ambdós compten amb dues prominents penínsules en forma de muntanya que les identifica i distingeix i que, segons Coromines i altres, el mot iber KAL ("muntanya, penya"), definiria perfectament.

A nivell personal, estic convençut que el topònim "Alcoleja" no és àrab, sinó anterior. Els motius? Que cap de les traduccions proposades fins la data són convincents, ja que unes apunten a que:

a) Alcoleja és "el castellet", igual que Alcalà és "el castell";

b) Alcoleja és "l'algoleja", o acumulació de terres portada per un riu;

La primera opció és errònia, perquè la torre d'Alcoleja és molt posterior a la documentació on apareix el nom per primera vegada (documents del XIII, "Alcholeya", la torre possiblement del XVI).

La segona opció és impossible, ja que les algoleges apareixen únicament a terrenys on els rius baixen sense força i la terra es diposita, mai al naixement d'un riu que baixa amb tanta força com el Frainos.

Per tant, i fins que es trobe l'origen exacte de la paraula Alcoleja, aquestes dues traduccions per a mi són totalment descartables.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada