dimarts, 23 d’agost del 2011

Enric Valor, Alcoleja i l'Aitana







Fa cents anys i un dia naixia, a Castalla, un dels escriptors valencians més rellevants de tot el segle XX: Enric Valor i Vives. Ple d'estima per la cultura valenciana, recollí desenes de rondalles populars i creà un imaginari narratiu a partir d'allò que tant bé coneixia i amb el que tant s'identificava. Valor, periodista, lingüista i escriptor comdecorat per totes les universitats valencianes i altres de fora, referent inexcusable per a l'aprenentatge del català en les últimes dècades i en l'actualitat, ens mostra en la seua literatura la geografia i costums de les comarques de la muntanya alacantina. Castalla, però d'igual manera, Alcoi i el Comtat, són espais presents al gros narratiu que arreplegà a les seues històries.
Per tant, només cal rascar una miqueta per a trobar referències al nostre poble, Alcoleja, on ens demostra la seua coneixença i estima per l'Aitana i els seus paisatges. Per exemple, a la rondalla titolada "Anant pels sants olis", ens explica com Bernat i Batiste, respectivament rector i sagristà d'Alcoleja, van fins a Cocentaina i tornen en una mateixa jornada. De camí, es tractaran les seues diferències quant a moralitat doncs curiosament, a l'hora de menjar, el sagristà tenia més cura de les tradicions i la moral que no pas el rector, fet que és el punt de partida d'esta història que comença i acaba a Alcoleja.
Si bé podríem pensar que "Anant pels sants olis" pren com a origen dos personatges que molt probablement existiren en la realitat, a "Els guants de la felicitat" és més difícil pensar que açò fóra possible. Tot i això, la protagonista de la narració, Brunilda, passarà un temps allotjada a la torre d'Alcoleja, on estaria de serventa de dona Frederica, la tia del seu estimat. Abans de la partida del personatge cap al castell de Penella (pel barranc del Pas i les faldes de Serrella), Enric Valor ens deixa esta descripció dels voltants d'Alcoleja i la seua torre:




"la torre d’Alcoleja era a les proximitats d’un vilatge ombrienc que hi havia dins una clotada pintoresca, entre serres altes i de gran bellesa i severitat"; testimoni directe d'algú que coneix la davallada precoç del sol a esquenes del nostre poble, ja que Alcoleja es troba encarada cap a la trencada solar, mirant a Xarquera, i ben prompte a la vesprada el sol se'n va cap a l'oest.
Sabia molt bé Valor per on passar de banda a banda de l'Aitana i, al conte "Don Joan de la Panarra", féu anar en Joan de la costa a Alcoi passant pel port de Tudons, Alcoleja i Penàguila.
En la novel·la "L'ambició d'Aleix" l'autor castellut posarà en els pensaments del protagonista els seus sentiments vers l'Aitana amb les següents paraules, què descriuen el que Aleix veié des del mas de l'Arbre, als peus del cim de la muntanya més alta d'Alacant:

"Hi havia un finestral que mirava endarrere, cap al nord, per damunt les tàpies d'un corral mig atapeït de llenya. Aleix s'hi va acostar, com feia cada dia, atret per la seua inexhaurible fam de paisatge. A dreta, es veia la part de l'alta vall que descendia tancant-se a poc a poc en barrancada, cap al Salt d'Alcoleja visitat el dia abans. Com surant sobre la línia de l'horitzó, blavejaven al lluny moltes altres muntanyes.
Aquell panorama essencialment serrà li submergia l'ànima en una indefinible dolcesa malenconiosa. Ara, més que mai, hi creia descobrir com un fadament, com una mena d'agradós sortilegi. L'adustesa d'aquelles solituds, la grisor de la serra, aquella fressa que ell no oïa de darrere els vidres, però que sabia que el ventijol feia llavors en els roquissars i en les mates estepàries de les garrotxes, els trobava plens d'una ànima misteriosa que hi surava o se'n desprenia. L'adustesa se li tornava carícia; la solitud se li omplia de màgiques veus sense vibració; la grisor tenia per a ell una suavitat delicada de bells matisos. Comprenia que trobava forts motius d'amor, arrels invisibles, que el lligaven a la muntanya com mai no ho havia estat. La bellesa callada i trista d'aquell tros de desert, decididament, des de xic, li emplenava el cor."

Estes paraules, d'una gran força emotiva, reflexen perfectament allò que Enric Valor sentia per l'Aitana i el seu entorn. Sentiments que, com es veurà més endavant, també transcriví a la novel·la "La idea de l'emigrant", fruït de les seues estiuejades a Penàguila i de l'origen del seu llinatge familiar.
La casa del Portalet, l'entrada medieval al poble de Penàguila i que encara es conserva, fou on nasqué el pare d'Enric Valor. Tot i això, la finca principal de la família era el mas de Bítol de Valor. Esta família era un poderòs llinatge d'Alcoi, amb casa al carrer sant Nicolau, la qual anà perdent les cases que els pertanyien al llarg del segle XX, conservant només una finca a Penàguila, la Lloma, on Enric Valor seguiria passant els estius amb la seua família fins a la dècada dels seixanta. Conten els que el conegueren que gaudia enormement de les caminades per la serra i que, en una visita al mas de Bítol de Valor, féu que els fills abraçaren un ginebre que hi ha front el mas, gest que segons Valor havien fet tots els membres de la família des de feia tres-cents anys.
Per tant, cent anys i un dia després que nasquera al mas de Planisses Enric Valor i Vives, és de rebut retre-li un merescut homenatge en record de l'estima que manifestà pel nostre poble i la muntanya de l'Aitana, amb unes paraules tan belles com l'orgull que sent Bernat, protagonista de "La idea de l'emigrant" què vivia al mas de la Til·lera, de sentir-se part d'un paisatge únic i meravellòs:

“Aquell dia, en lloc de seguir el camí dels pous de la neu, el que habitualment l’endinsava per l’alta vall de l’Aitana, volgué veure ben vist el món i l’emprengué frontó d’Aitana amunt (...). Quan dominà aquell altísim turó, només el cim de la carena, a una hora d’allí devers sol ixent, es veia una mica més alt. Ell sentia una espècie d’orgull, perque la seua, l’Aitana, era la serra mare, la que tot ho podia mirar mirant cap avall”.


FONTS PRINCIPALS CONSULTADES:
- Vivències personals i records de Juan Antonio Micó Navarro
http://www.alicantevivo.org/2009/01/penguila-y-enric-valor.html#comment-form
- "Paraula de la terra: escrits seleccionats", d'Enric Valor i altres autors, Universitat de València (1998).

2 comentaris:

Dani ha dit...

Si voleu, podeu llegir la història "Els guants de la felicitat" sencera, als següents enllaços (dir que apareix un personatge de Beniafé i que, en la Torre d'Alcoleja, passen coses misterioses...):

Part 1: http://www.vilaweb.cat/noticia/3915282/20110823/enric-valor-guants-felicitat.html

Part 2:http://www.vilaweb.cat/noticia/3915304/20110824/enric-valor-guants-felicitat-ii.html

Part 3: http://www.vilaweb.cat/noticia/3915322/20110825/enric-valor-guants-felicitat-iii.html

Part 4: http://www.vilaweb.cat/noticia/3915330/20110826/enric-valor-guants-felicitat-iv.html

Dani ha dit...

Dir també que vaig visitar el ginebre dels Valor, i allí està ell, tant vell, tant ple d'història i tant discret.

El mas de Bítol de Valor és preciòs. No m'estranya que Enric Valor tinguera tant d'apreci per aquell racó.

Publica un comentari a l'entrada